Govern i comunicació

GOVERN I COMUNICACIÓ

El Govern de les Illes Balears ha començat la legislatura (ara que ja en podem dir alguna cosa amb un mínim de fonament) actuant en la línia d’eixamplar les opcions d’informació i de comunicació. Aconseguir aquest eixamplament, en relació al que ens havia fornit el govern presidit per J.R. Bauzá, no era gaire difícil. Però sempre resulta interessant de poder comprovar alguns avenços importants.

En la seua dèria per obstaculitzar tot allò que suposàs una comunicació mínimament fluida entre les illes Balears i les altres comunitats autònomes amb què compartim llengua i cultura, es varen tallar les emissions del Canal 33 i del 3.24 (ambdós, canals de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió). No es va arribar a l’extrem que es patí al País Valencià, en què fins i tot es va tallar TV3 i es varen tancar els dos canals de la televisió pública del país (Televisió Valenciana), però la intenció era ben clara i manifesta. Tal i com havien promès tant MÉS com el PSIB en campanya electoral, els canals tancats pel PP varen ser recuperats abans d’acabar l’any 2015. Es tractava, senzillament, de tornar les coses al seu lloc, en una qüestió que senzillament afecta el dret a la informació dels ciutadans de les Illes Balears. Mentre a tot Europa s’intenta avançar en l’eliminació de les fronteres, també en l’àmbit de la comunicació i de la informació, aquí se’ns creaven fronteres dins el nostre àmbit lingüístic.

Esper que també es recuperarà aviat el requisit de coneixement de les dues llengües oficials per a l’exercici de la funció pública (requisit que també el govern del PP va eliminar, mostrant en quina consideració tenen l’oficialitat de la llengua pròpia de les Illes Balears). Tampoc no resulta excessivament dificultós i, senzillament, torna les coses a lloc i esdevé coherent amb l’Estatut d’autonomia, aparentment oblidat per determinades formacions polítiques.

Al País Valencià, malgrat el canvi de govern, no s’ha recuperat encara l’emissió dels canals de televisió catalans perquè, a València, posen per davant del dret a la informació la qüestió de la reciprocitat. I perquè hi hagi reciprocitat fa falta que es torni a posar en marxa la Televisió Valenciana. Així, quan TVV es pugui tornar a rebre també a Catalunya, els canals catalans podran ser rebuts a València.

De mica en mica, s’anirà reconstuint, idò, allò que el govern del Partit Popular va desfer, tant a les Illes Balears com al País Valencià. Ara bé, reconstruir allò que ja teníem no implica que estigui tot fet. El nostre Estatut d’autonomia estableix clarament entre les responsabilitats del Govern de les Illes Balears la de contribuir a l’existència de mitjans de comunicació en llengua catalana, a l’abast de tothom, en els diversos àmbits. Ara mateix, tenim oferta televisiva en català (relativament important), poca oferta radiofònica en la nostra llengua (comptam amb la generalista Catalunya Ràdio i també amb Catalunya Música, però no rebem, per exemple, Catalunya Informació; a més d’Ona Mediterrània), i encara menys premsa escrita. A les nostres illes, hi arriba regularment l’edició catalana d’El Periódico de Catalunya, i tenim a l’abast (només en paper dissabtes i diumenges) el diari Ara, així com diversos mitjans electrònics. Però, per exemple, no arriba a les Balears l’edició en llengua catalana de La Vanguardia, que al Principat ja supera en vendes l’edició en espanyol.

El Govern hauria de contribuir a aconseguir que arribin els diferents mitjans escrits en llengua catalana i, així mateix, hauria de treballar per establir mecanismes perquè aquests mitjan poguessin sorgir a les Balears, entre els que ja s’hi editen. Que diaris com Última Hora, Diario de Mallorca o Diario de Ibiza comptassin amb edició doble (en espanyol i en català) contribuiria, de manera important, a normalitzar l’espai de comunicació en la nostra llengua, i al mateix temps podria contribuir a eixamplar el nombre de lectors de diaris. Si El Periódico i La Vanguardia tenen doble edició és perquè econòmicament els resulta rendible. A les Balears, encara està per veure la hipotètica rendibilitat de treure els principals mitjans també en català. Però, en qualsevol cas, s’hauria d’explorar aquesta possibilitat, i des del Govern s’hauria de donar suport a la premsa escrita perquè pogués fer aquest nou pas endavant.

BERNAT JOAN I MARÍ