BAI
He llegit que Pío García
Escudero, president del Senat espanyol (un dels organismes més rematadament
ineficaços, inútils i incompetents de l’Estat), ha negat a la senadora basca
María Eugenia Ipagirre (del Partit Nacionalista Basc) de prometre el càrrec en
euskera. La raó ha estat ben clara: al senat no compten amb servei de traducció
i interpretació, i, per tant, calia prometre el càrrec en espanyol “perquè els
seus companys ho puguin entendre”.
Entenc que el cas, si no
directament de psiquiàtric, sí que almanco hauria de ser de psicopedagog, o, si
més no, de logopeda. Alguna vegada he fet entre els meus alumnes l’exercici de
demanar-los en quantes llengües són capaços de dir la paraula “sí”. I gairebé
asseguraria que, a nivell de segon de batxillerat, prou més de la meitat dels
sondejats són capaços de dir aquest mot en basc. I pocs n’hi ha que no siguin
capaços de dir-ho amb, almanco, cinc o sis llengües. Ses senyories, emperò, es
veu que només ho enentenen en espanyol (especialment si procedeixen de les
àrees inequívocament unilingües d’Espanya).
Voldria pensar que el tal
García Escudero estava preocupat perquè podia ser que, en comptes de dir,
senzillament, “bai”, la senadora basca tengués el rampell de dir coses com ara
“ho promet” (tot seguit). I supòs també, per l’afirmació de García Escudero,
que ell mateix o, segons ell, la resta de membres del senat, no haurien pogut
entendre què els devia etzibar la senyora Ipagirre si després de “bai” hi
afegia “nik agintzen”. Amb un mínim de capacitat de deducció, emperò, haurien
pogut inferir que l’esmentada senyora acabava de prometre la Constitució
espanyola i que, endemés, ho havia fet en la seua llengua.
Suposem que no suposa que
els senadors siguin tan curts que no poder inferir cosa tan complicada i donem
al president del senat l’opció de pensar que devia preocupar-se per si María
Eugenia Ipagirre feia servir algun altre tipus de fórmula una mica més
complicada. Imaginem, per un moment, que a la senadora del PNB se li ha
empaltat alguna història dels compatriotes de Bildu i vol posar-hi per davant
una expressió com ara “legezko inperatibo”. Hi ha algú tan curt de mires que no
entengui que “legezko inperatibo” vol dir “per imperatiu legal” (més i més si
la fórmula ha estat utilitzada dotzenes de vegades al Parlament del País Basc,
i pens que, fins i tot, alguna vegada, també a les cambres espanyoles). Tan
difícil d’entendre seria “legezko inperatibo”. Defintivament, en García
Escudero considera que els seus col·legues són tirant a curtets, a més de molt
justets en plurilingüisme, com ja s’ha demostrat a balquena.
Podria ser, emperò, que
la senadora basca fos tan retorçada com els amics del PSM, ara MÉS, i, en
comptes de prometre el càrrec per imperatiu legal, decidís, per exemple,
afegir-hi una fórmula de l’estil “etsi autodeterminazio eskubidea gabe” (ço és,
“sense renunciar al dret d’autodeterminació”). En aquest cas, als malentesos
espanyols ja els començaria a flaquejar la cosa. Imaginem que ho ha sumat tot,
he pensat, i que, en ser preguntada sobre si jura o promet la Constitució
espanyola, la senadora Ipagirre ha amollat: “Legezko inperatibo, bai, etsi
autodeterminazio eskubidea gabe”. Hi hauria hagut algú dels que ara llegeixen
aquest article que, amb un mínim de bona voluntat, un pèl d’orella i una trinxa
d’enteniment, no ho hagués entès? O que, com a mínim, no hagués comprès el
sentit de les seues expressions?
Per evitar malentesos i
suposicions, emperò, he decidit anar directament a les fonts directes de la
qüestió, i recuperar la intervenció de María Eugenia Ipagirre. Preguntada sobre
si jura o promet la Constitució espanyola, la senadora amolla la següent frase
en basc, llarguíssima i intraduïble per a la majoria dels membres del Senat de
l’Estat espanyol: “Bai”. I automàticament salten totes les alarmes. Què ha dit?
Sí? Yes? Ja? Egan? Oui? Oc? Da? Evet? Po? Aio? Tui? Ha? Ne? Ndiyo? “Dígalo en
español, para que sus compañeros puedan entenderla”. Bravo, García Escudero!
A la mínima que en
tenguin l’ocasió, emperò, els mateixos que avui no podien entendre el sí de la
senadora basca, ens diran que som tancats, provincians, excloents i mitja
dotzena d’exabruptes més. I ells es consideraran a si mateixos com a oberts,
cosmopolites i inclusius. Si Espanya no es digués Espanya s’hauria de dir El Món
al Revés.
Nota: que ningú no es
faci idees falses sobre les meues habilitats lingüístiques. No tenc ni idea
d’euskera.
BERNAT JOAN I MARÍ
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada