SER COMPETENTS EN
EDUCACIÓ
Des de l’any 1997, les
Illes Balears compten, almanco sobre el paper, amb competències exclusives en
matèria d’Educació. Les competències, en el seu moment, varen ser traspassades
amb una dotació molt inferior a la que es necessitava per poder fer una gestió
adequada del sistema educatiu de les nostres illes, però això ja forma part del
pack. El govern espanyol, al llarg de la Transició, sistemàticament, ha anat
traspassant competències infradotades a les anomenades comunitats autònomes.
Però bé, segurament una majoria devia valorar que més valia comptar amb
competències encara que estiguessin insuficientment dotades que no deixar
aquestes mateixes competències en mans del govern de l’Estat.
Ara bé, des del meu punt
de vista, no es va arribar a aclarir què volia dir tenir competències
exclusives en Educació. Atenent al llenguatge corrent, podríem considerar que
les competències exclusives implicarien que el govern de les Balears determina,
en tot i per tot, què s’ha de fer en l’àmbit de l’Educació a les nostres illes.
Molt em sembla, emperò, que, en aquest cas, exclusives no implica exclusivitat,
de la mateixa manera que autonomia no implica governar-nos a nosaltres
mateixos. Al llarg de les últimes dècades s’ha anat promovent un llenguatge tan
pervers que hi ha tota una sèrie de coses que, a nivell polític, signifiquen el
contrari del que signifiquen en el llenguatge corrent. I que, per descomptat,
resulten completament intraduïbles a cap altra llengua.
D’altra banda, no és que a
les Illes Balears no hi hagi hagut intenció d’organitzar el nostre propi
sistema educatiu. En la segona meitat de la dècada dels norantes del segle
passat, amb el Partit Popular al govern de la nostra comunitat (dita) autònoma,
es varen fer els primers esbossos en relació a la creació del que aleshores
s’anomenava Model Educatiu Propi per a les Illes Balears. Fins i tot se’l coneixia amb les sigles MPIB. Després, el projecte va anar llanguint, en part
perquè durant el govern del primer Pacte de Progrés el PP no va trobar altra
manera de fer oposició que radicalitzant el seu espanyolisme. En aquest
context, qualsevol intent de generar un model educatiu propi hauria topat,
sistemàticament, amb una paret. Al Pacte, pens que encertadament, es va
preferir fer la viu-viu, tenint en compte que la construcció d’un model
educatiu propi requereix un consens molt més ampli que el cinquanta per cent
més un.
Tot seguit va ser el
mateix PP el que es va desentendre d’antigues vel·leïtats, i el projecte va
passar a un estadi d’hivernació profunda. Mentrestant, es va fer el que es va
poder en qüestions tan elementals com assentar mínimament la presència de la
llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, dins el nostre sistema educatiu.
I es dissenyaren alguns continguts que contribuïen a arrelar mínimament el
sistema educatiu a la nostra societat. Però sense fer gaire llarg.
La conjuntura actual,
aparentment, és més favorable que mai a reprendre la tasca de crear un model
educatiu propi per a les nostres illes. Venim d’un enfrontament duríssim entre
l’anterior govern de les Illes Balears i el gruix de la comunitat educativa del
nostre país. Ens trobam amb un govern nou, amb una sintonia millor amb l’àmbit
de l’Educació, però lligat de peus i mans per la LOMQE (herència del govern
espanyol, en fase de no sabem exactament què; record, al cap i a la fi, del qui
fou ministre Wert). Però, en una etapa que molts voldrien, en molts àmbits i
sentits, constituent (o reconstituent), la LOMQE no hauria de ser un obstacle
insalvable, a l’hora de començar a treballar per, realment, agafar les regnes
de l’Educació a les Illes Balears.
I potser no estaria
malament començar a agafar al peu de la lletra allò que les Balears tenen
acordat i signat amb l’Estat. Si tenim competències exclusives en matèria
d’Educació, les Balears –digui el que digui la LOMQE- estam perfectament en
disposició d’articular el nostre propi sistema educatiu, d’acord amb el que
decidim aquí, sense fermalls exteriors. Competències exclusives vol dir això,
si no vaig errat.
En realitat, a hores
d’ara, no som competents (segons part de la teoria que se’ns aplica) ni tan
sols per establir els nostres propis curricula, ni per fer la distribució
horària per matèries, ni per determinar en quina llengua (o en quines llengües)
s’ha de vehicular el nostre sistema educatiu. Diuen que no podem decidir
pràcticament res, però alhora se suposa que comptam amb competències exclusives
en Educació. Si tenim aquestes competències, exercim-les. I, si no podem
exercir-les, com a mínim posem en evidència les perfídies del llenguatge, en
l’estructura profunda completament supremacista, que ens apliquen des de
l’Estat espanyol.
BERNAT JOAN I MARÍ