UNA RAÓ PER MANTENIR EL SENAT

                                                       

He manifestat en diverses ocasions els meus dubtes –des d’aquesta mateixa tribuna, i des d’algunes altres- sobre la necessitat de mantenir el Senat entre les institucions de l’Estat espanyol. Ara em preocupa una mica la meua posició, perquè veig que coincidesc amb Ciutadans, altrament Partit per la Ciutadania, liderat per Albert Rivera, que ara aspira a presidir el govern espanyol. Em preocupa per l’extraordinària distància d’idees entre qui signa i l’esmentat Rivera, almanco pel que fa referència a la qüestió nacional. Però tenir o no tenir Senat a Madrid afecta la qüestió nacional. Com també l’afecta una altra proposta d’en Rivera que subscric completament, i que alguns vàrem formular tres dècades abans que ell: la de suprimir les diputacions provincials. A què treu cap una administració “provincial”, quan ja poden fer les seues funcions les institucions autonòmiques? Es tracta d’aprimar l’administració, que és un principi liberal. I en això també coincidim. Si en Rivera hagués assumit com a propi el país on va néixer (encara que alguna vegada s’hagi vantat de ser xarnego, com si fos més o menys honorífic que aplicar-se qualsevol patronímic a l’ús), se’l podria votar. En les actuals circumstàncies, evidentment, només el poden votar aquells que estiguin per una Espanya única, mononacional, monolíngüe, recentralitzada i monolítica. Que, per cert, d’aquests n’hi ha un bon grapat. I no només a les Castelles.

En aquesta campanya electoral, els socialistes catalans han recuperat una vellíssima idea de Pasqual Maragall (de quan encara els Maragall volien reformar Espanya): la de portar el Senat a Barcelona. Si els dirigents espanyols haguessin tengut una micona de vista, això ho haurien fet al principi de la Transició. Si el Senat funcionava com fins ara, de tota manera, tant fa que siga a Barcelona com que estigui situat a Madrid. En fi, sent com és ara, segurament val més que sigui a Madrid. Perquè l’únic sentit que hauria tengut el Senat hauria estat com a cambra de les nacionalitats (o de les nacions, o de les nacions sense estat, o dels pobles, o del que se’n vulgui dir). La qüestió territorial era prou important, quan encara tenia remei, al regne d’Espanya, com per dedicar-li una cambra parlamentària.

Un Senat que hagués constituït la representació de les quatre nacions que integren el regne d’Espanya hauria pogut desenvolupar un paper interessant, si hagués estat concebut d’aquesta manera. Però, perquè això hagués pogut ocórrer, primer hi hauria d’haver hagut un acord, al principi de la Transició, de considerar realment Espanya com un estat plurinacional. No va funcionar així. Malgrat la creació de l’Estat de les autonomies, una majoria no hi creien en l’autonomia, i només l’entenien com una mera descentralització. La sobirania i el poder estan centralitzats i recauen en els que es reclamen representants del “poble espanyol”.

Mentre no es reconeixi aquesta pluralitat nacional de l’Estat, el Senat no té gaire sentit. Portar la discussió a si ha de ser a Madrid o s’ha de traslladar a Barcelona resulta d’allò més friki, sobretot si tenim en compte que portar-lo a Barcelona podria ser deixar-lo en una nova república, d’aquí a una temporada. Cosa que tampoc, des d’un punt de vista estrictament institucional, a l’Estat espanyol no li convé gens ni mica.

M’ho mir i m’ho torn a mirar, m’ho pens i m’ho torn a pensar i no trob per on agafar-ho.  Fins ara era incapaç de trobar raons per al manteniment del Senat espanyol, i tenia la temptació d’apuntar-me a les retallades institucionals que proposa el galant de moda. Però en Jaume Ferrer, president del Consell de Formentera, m’ha refrescat una raó per mantenir el Senat: que Formentera tengui un senador. Formentera fa temps que reclama un senador propi (de fet, s’ha anat repetint elecció rere elecció, sense que des de l’Altiplà hi hagi hagut ningú que n’hagi fet un brot de cas).

Si la més recòndita de les illes africanes pertanyents al regne d’Espanya compta amb un senador propi, no se’l mereix també l’illa de Formentera? Idò, a veure si hi ha sort! I, quan finalment Formentera compti amb el seu senador, mirarem de trobar-lo i de convèncer-lo perquè, o bé reformi el Senat fins a convertir-lo en la Cambra de les Nacionalitats, o que el tanqui. Res de proposar que portin el Senat a Formentera, que encara s’hi apuntarien!

BERNAT JOAN I MARÍ