CONVENCEU!

“Ganaréis, porque tenéis la fuerza, pero no convenceréis, porque no tenéis la razón”. Aquesta frase la va dir Miguel de Unamuno, aleshores rector de la Universitat de Salamanca, davant nombroses autoritats franquistes. Li va valer que els darrers dies de la seua vida els passàs sota arrest domiciliari, si no ho record malament. Però la frase va quedar clarament per a la posteritat. Els governants democràtics –aquells, evidentment, de democràtics no en tenien ni un pèl- no s’han de conformar mai vencent (ni que ho facin a les urnes), sinó que han de fer tot el possible per convèncer.

En el procés sobiranista que s’està portant a terme a Catalunya, fins ara, hem observat una disfunció brutal entre independentistes i unionistes: mentre els independentistes van desgranant gruixuts argumentaris sobre els beneficis de la independència, els unionistes no fan absolutament res per intentar convèncer els altres dels beneficis de la seua posició. Els independentistes expliquen que, amb la independència, Catalunya sofriria menys espoli fiscal, podria dur a terme la seua pròpia política econòmica, hi hauria més diners disponibles per a la realització de polítiques socials (amb la qual cosa millorarien, per exemple, la sanitat i l’educació), garantiria un futur per a la llengua catalana, tendria presència directa davant les institucions europees i a nivell internacional, comptaria amb elements propis per a la solidaritat interterritorial, participaria directament en la construcció d’Europa… Cada dia s’esgrimeixen nous arguments a favor de la independència. I aquests arguments van troban els seus nous convençuts. Només aquesta actitud, extraordinàriament positiva i proactiva, explica que els catalans hagin estat capaços de mantenir, durant quatre anys consecutius, manifestacions de més d’un milió de persones a la Diada Nacional de Catalunya. A quin país d’Europa ha ocorregut quelcom de semblant?

Des del cantó unionista, hem sentit tot tipus d’arguments amenaçadors: que Catalunya quedaria fora de la Unió Europea i de l’euro, que tancaran el president de la Generalitat i els seus consellers, que se suspendrà l’autonomia… Fins i tot hi ha hagut algun extraterrestre que ha amenaçat amb l’ús de la força militar per impedir la independència. Hem escoltat amenaces, amenaces i més amenaces, però no hem trobat ni un sol argument per mantenir Catalunya dins Espanya.

L’únic argument que devia anar en aquesta direcció ha sortit de la boca de na Francina Armengol, presidenta del Govern de les Illes Balears, en un míting del PSC (i pens que, de la doble interpretació que se’n pot fer, ella no devia implicar-hi la independentista): ha dit que no pot ser que es faci una frontera entre Catalunya i les Illes Balears, i que això no ho permetrem mai. Evidentment, l’alegria entre els independentistes de pedra picada de les Illes Balears ha estat immensa, perquè, evidentment, el que volem és que no hi hagi cap frontera entre Catalunya i les Illes Balears, sinó que les Balears s’incorporin, tan aviat com sigui possible, a la futura República Catalana. L’argument de la presidenta de les Balears ens sona a música celestial. Però supòs que bona part dels que se l’escoltaven, al míting del PSC, ho devien interpretar d’una altra manera. Tan de bo vagi errat!

Fora de l’argument de na Francina Armengol, no he escoltat ni un sol argument de pes a favor de mantenir Catalunya dins Espanya. Què s’ha fet des del PSC, des del PP, des de Catalunya sí que es pot, des de Ciutadans, per convèncer els catalans que és millor continuar units a Espanya que no construir una Catalunya independent? On són els arguments a favor de mantenir-se dins l’Estat espanyol?

Aquesta pobresa d’arguments encara cau  més pel seu propi pes a les Illes Balears. A Catalunya tenen un important dèficit fiscal amb l’Estat, però el nostre és més notable. A Catalunya no gestionen la seua pròpia hisenda; nosaltres tampoc. A Catalunya, amb la independència, tendrien més recursos per a Sanitat i Educació; nosaltres també. I què dir de la nostra malmenada llengua catalana, molt més en precari a les Balears que no a Catalunya! Els arguments per la independència són encara molt més forts a les Balears. I els arguments per escollir continuar sent súbdits del Regne d’Espanya, nuls del tot. Convenceu-me! Convenceu-nos. Si no, les Balears i el País Valencià, darrere Catalunya, han de fer el mateix camí.

I, si no ho intentau per utilitat immediata o per convicció vostra, almenys intentau-ho per dignitat. No es pot respondre a un discurs positiu i sa només amb absurdes amenaces.

BERNAT JOAN I MARÍ