ABELLES

Segons la definició que llegim al Diccionari de l’Enciclopèdia Catalana, una abella és un  petit insecte himenòpter de la família dels àpids (Apis mellifica) que viu en eixams i produeix mel”. Els humans fa mil·lennis que aprofitam la mel de les abelles, amb moltes aplicacions saludables, tant en gastronomia com en cosmètica o en l’elaboració de diversos productes farmacèutics. Sense les abelles ens hauríem perdut molts plaers destacats, i moltes utilitats més que evidents.

                                                                                  

Ara bé, una part important de la utilitat de les abelles no se’ns mostra d’una manera tan clara. Em referesc, naturalment, a la pol·linització de moltes espècies vegetals. Va ser aquesta utilitat la que va portar Albert Einstein a manifestar, no sé si exageradament o amb certesa científica, que, si desapareguessin les abelles, en cinc anys nosaltres, com a espècie, també estaríem ballant a la corda fluixa. Ell crec que directament va dir que també desapareixeríem.

Les abelles formen part de la nostra societat tradicional, a les illes d’Eivissa i Formentera. Abans dels grans canvis socioeconòmics de les últimes dècades, quan encara érem una societat amb economia de supervivència, qui més qui manco tenia un parell de caseres d’abelles per proveir-se de mel. En moltes ocasions, la mel substituïa el sucre, i potser fins i tot en millorava, amb escreix, les seues funcions. Ara la mel, en cuina, per exemple, es fa servir menys, però a l’Edat mitjana (i en altres etapes de la Història) era usada profusament. Avui és clarament superada pel sucre i per edulcorants elaborats químicament. Però, de manera més o menys intensa, continua present a la nostra societat. I ningú no discuteix que es tracta d’un producte ben apreciat.

Les abelles, així mateix, constitueixen un termòmetre per a les coses que feim bé o que feim malament en relació a la conservació del medi ambient. L’ús de determinats pesticides en agricultura constitueix una xacra ferotge per a les abelles. Quan s’usen productes contaminants o nocius per a la salut, les abelles immediatament se’n fan ressò. En disminueix el nombre i comencen a contraure malalties. Les abelles, d’alguna manera, ens avisen que no estam fent les coses bé. Si les abelles proliferen, en canvi, es demostra una salut mediambiental acceptable.

En aquest sentit, vaig trobar molt interessant, per exemple, que en un lloc com el Camp d’Aprenentatge de sa Cala hi hagués un eixam d’abelles, en plena producció, visitable i observable per part dels estudiants que hi van a fer estades. Ho trob perfecte. I he pogut comprovar que ara es fa atenció a les abelles a llocs ben diversos. Fa uns anys, vaig hostatjar-me a l’abadia de Sant Miquel de Cuixà, durant la meua estada habitual a la Universitat Catalana d’Estiu. Compartírem cel·les amb la comunitat, alguns dels professors de l’UCE. Ens va sorprendre que, molt a prop de les cel·les, en un petit jardí, hi havia un parell de cases d’abelles, que proveïen de mel aquells bons eremites. I, a la vora d’aquell mateix lloc, aquest estiu, la diputada de l’Scottish National Party Christina McKilvie m’explicava que ara han posat abelles al Parlament d’Escòcia, a Hollyrood. No sé gaire com ho deuen gestionar, perquè el Parlament projectat per l’arquitecte català Enric Miralles, una meravella arquitectònica, es troba situat dins Edimburg, just a la falda de la muntanya on hi ha el castell que senyoreja la capital escocesa. Certament, de vegetació n’hi ha una mica, al voltant, però tampoc no és en ple camp.

Escric aquestes reflexions sota l’impacte que m’ha causat llegir la notícia que s’havien destrossat, aparentment de manera voluntària, diverses cases d’abelles a Benimussa. Sembla ser que haurien pogut desaparèixer al voltant de 700.000 abelles! I la notícia afegia que s’han produït d’altres atacs similars al nord de l’illa. Ho trob el súmmum de l’estupidesa. Qui en pot treure benefici, de destrossar cases d’abelles? L’estupidesa en estat químicament pur consisteix a fer mal a algú altre sense treure’n cap benefici per a un mateix (com òbviament deu ser el cas).

Mentrestant, crec que mereix la pena encoratjar l’activitat dels apicultors que, deixant-hi feina i diners, fan que hi continuï havent cases d’abelles, que en tenen cura i se’n preocupen. Se’n poden beneficiar ells mateixos, però bàsicament ens en beneficiam tots. Perquè les abelles resulten fonamentals per a nosaltres com a societat, per a nosaltres com a espècie.